Aquesta és una història especial, és el seguiment de la recuperció del meu pare, després de superar una operació delicada, a més en un moment difícil.

Quin és el motiu per fotografiar una història tant personal com aquesta?

Segurament una manera de portar-ho. A vegades darrera l´objectiu les coses es veuen d´un altre manera. O potser, l´apropament d´un fill a un pare.

Sigui quin sigui el motiu, la realitat es que després de seguir al meu pare, camera en mà, aquest es el resultat. Sempre he intentat mostrar el que vec, però intentant respectar l´intimitat del protagonista. No hi ha morbositat en les imatges, però podem veure a una persona lluitant, no només per superar físicament una enfermetat, també hi ha una lluita psicològica per tirar endevant després de molts patiments.

Una lesió al ronyó, ens porta a tenir que extreure l´ organ complert. La lesió? Un tumor. Una paraula que quant sents que afecta a una persona propera es fa dificil de digerir.

Desde el començament, quant em preguntaven que feia? Sempre responia, res, fotografiant com es recuper el meu pare d´un moment difícil, perqué així ho creia, i així ha sigut. L´enfermetat està superada, i encara que animicament no està al 100x100, estic convençut que seguirà lluitant, com sempre ha fet, per recupera l´alegria.

   Ànims papa